Isidre Cabrera

Delegat de Vela Andalucía Oriental

Va ser un viatge inoblidable. I francament, hi afegiria més: va ser un viatge inoblidable amb un equip i una companyia immillorables! Aquesta temporada, tot i el maleït “virus pandèmic”, que ens porta de cap, la secció Vela Andalucía Oriental ha reprès el nostre ja clàssic viatge d’una setmana per aquests ‘mars de món’.

És cert que algun maldecap ens ha donat el maleït Covid, però, com diu la dita, ‘renovar-se o morir’. La nostra proposta ha consistit en fer partícips a la resta de seccions de vela de la Soci per aconseguir la tripulació mínima necessària.

I la resposta per part dels companys dels diferents territoris ha estat molt generosa. En pocs dies vam formar una tripulació heterogènia, quant a la seva procedència, i uniforme pel que fa a la seva actitud: solidària, voluntariosa, activa i amb esperit de sacrifici i abnegació a prova de bombes.

Rumb SO

Completada la tripulació i amb alguna baixa d’última hora per problemes familiars, ens vam fer a la mar salpant del port de Palma i rumb SO (Sud-oest) cap a Cala Portals Bells i la seva veïna Cala Mag.

Al fondejar, ens va cridar l’atenció la transparència de les seves aigües i l’exuberant vida. Un obligat capbussada en les seves aigües cristal·lines que s’assemblen una piscina, però plena de peixos. Una lleugera sopar i dormir; aquesta nit la passem bressolats suaument per les ones.

L’alba es va mostrar ràpida i a les 7,00 hores ja érem a peu i preparant la segona singladura: Portals Wells Sa Dragonera. Vam recollir fondeig i sense demora vam posar rumb a una costa amb infinites sorpreses: penya-segats imponents i, de tant en tant, una perla d’aigües turqueses. Costa Calma, Illes Malgrats, Camp de Mar o Cala Llamp es van succeint per la nostra banda de estribord …

Arribada a Sa Dragonera

Finalment, vam arribar a sa Dragonera i el seu entorn. Una petita illa paradigma de l’triomf de l’ecologisme. Hi ha una fauna local representada per unes sargantanes se’t pugen a sobre a la menor ocasió.

Unes hores fondejats per donar-nos un bany, menjar i descansar una estona. A primeres hores de la tarda, de nou a navegar cap a Port Andratx on descansarem i repostarem.

Novament l’alba ens crida a la feina. Avui un dia intens de navegació. 38,36 milles nàutiques per gaudir d’el vent que bufa de SO., I ens empeny cap al nostre destí. I la mar, aquesta obstinada companya que solquem sense descans. Navegant de través, vam aconseguir una mitjana acceptable de 5 nusos.

Pròxim port: Cabrera

A mitja tarda, arribem a Cabrera. Una volta de reconeixement per la seva cala i posem proa a Cova Blava. En ella el temps s’atura. Els colors canvien i en la penombra de la cova, els raigs solars a l’incidir en l’aigua produeixen un blau turquesa gairebé metàl·lic, difícil de descriure. Dins de l’aigua, el blau ens impregna i fa que fins al nostre reflex sigui de color turquesa.

A l’capvespre, aprofitant la fresca que ens regala l’ocàs, vam pujar a l’castell de l’Illa. Les vistes des d’allà són impressionants: d’una banda la cala amb els seus velers fondejats, de l’altra, mar obert amb el sol ocultant-se. Quin bonic capvespre!

La llum torna a despertar-nos. Aquesta nit ha plogut però, ni ens hem assabentat, tal era el cansament. Novament navegant, ara rumb a Cala Mondragó. Es tracta d’un conjunt de 3 cales molt apreciades pel seu color turquesa, però massa concorregudes. Com el vent de Llevant i la mar de fons no deixaven de sacsejar el veler, vam buscar refugi a Porto-Petro.

Un lleuger dinar i tornada a navegar rumb a Porto Colom. Aquesta nit ens esperava el sopar oficial de el viatge. Havíem reservat en un restaurant típic de la zona per degustar els seus plats. Estàvem a l’equador de el viatge i calia celebrar-ho de manera especial; un sopar lleuger però plena de detalls, ens va tornar per unes hores als plaers de la taula.

Un delit per als sentits

Una altra vegada, a l’despuntar el dia prenem el timó. En aquesta ocasió, rumb NE., Cap a Cala Varques. Quina meravella de la natura! Quantes coves, arcs i buits en menys d’1 km2. Els colors verdosos i blaus ens sorprenien en cada racó. La transparència de les seves aigües, la calma a l’interior de les seves coves, tot era un delit per als sentits.

Els avantatges de qui matina. La solitud de la Cala en les primeres hores poc a poc es va tornar multitud amb l’arribada de nous velers, especialment un grup d’alemanys que no paraven de saltar a l’aigua des dels sortints de les roques.

El nostre viatge, intemporal fins llavors, reclamava la seva fi. Havíem viscut tantes experiències i visitat tants llocs que se’ns s’amuntegaven i, gairebé no sabíem en el dia que vivíem. Però a les acaballes, encara ens esperava una nova destinació que ens va captivar.

El lloc, una petita cala envoltada d’habitatges de pescadors amb embarcadors fins a la porta. Cala Figuera, que així es diu, és un pintoresc poblet ple d’encant, a el més pur estil d’aquests petits ports mariners mediterranis. Res a envejar a les ‘paradisíaques’ Grècia, Itàlia o Turquia!

Una petita joia …

Continuem la nostra singladura rumb SO, on ens trobem amb una petita joia i ‘solitària’ Cala Marmols. Tota la Cala per a nosaltres sols; les seves aigües turqueses i el seu entorn ens feien dubtar si estàvem a la Mediterrània o el Carib.

A contracor, vam abandonar aquell privilegiat lloc i continuem el nostre periple. Vam visitar platges emblemàtiques com Des Caragol i Stren on vam fondejar i vam passar la nit. Un capvespre relaxat però intens amb una posta de sol que inundava els sentits.

Badia de Palma, fi de trajecte

Després d’un reparador descans, posem rumb a Palma. El nostre viatge arriba a la seva fi. Vam gaudir les vistes dels penya-segats a S’Excorsador i ens endinsem a la badia de Palma.

Unes precioses vistes de la catedral des del mar i, arribem a port.

Ens preparem per amarrar i un cop acabada la maniobra, donem per finalitzat el nostre viatge per Mallorca. L’any que tornarem a repetir. Qui s’apunta?