La secció d’Història de Barcelona, amb Roser Pàez al capdavant, contínua amb el cicle proposat per la professora Carmina Vivas, en relació a les “Les grans artistes oblidades”. El 27 de febrer, la sessió es va dedicar a la pintora Artemisa Gentileschi (Roma 1593 – Nàpols 1656).
Sens dubte, va ser una de les artistes italianes més importants del segle XVII. Va créixer en una família envoltada de pintors i escultors a les acaballes del Renaixement. Als 16 anys decideix fer-se aprenent del seu pare, Horaci. Orgullós i conscient que ella era millor que ell i la resta de pintors de la seva època a Roma, accedeix a donar-li nocions acadèmiques.
Els primers anys de la seva obra són pintures amables, càlides i d’unes tonalitats que ens transporten a l’escola veneciana: Tintoretto, Veronese, Tiziano, entre d’altres. Malauradament, un fet tràgic a la seva vida (una agressió sexual per part d’un dels seus mestres) farà canviar el cromatisme i els temes de les seves obres, que seran més fosques i violentes, al més pur estil caravaggista. Durant la sessió, van tenir l’oportunitat de visualitzar algunes de les seves obres més sorprenents dotades d’un gran dramatisme, com les titulades: “Susanna i els vells”, “Autoretrat com a màrtir”, “Judit decapitant a Holofernes” o “Lucrècia” (gèneres inadequats per a l’esperit femení d’aquella època).
Reconeguda posteriorment, va ser la primera dona en fer-se membre de l’Accademia delle Arti del Disegno de Florència, i va obtenir una important clientela internacional. Va treballar sota els auspicis de Cosme II de Mèdici.
Una sessió inoblidable per a tots els assistents!
