Ángel Rodríguez Perestelo, delegat de la secció de Senderismo Tenerife, havia fet una prospecció profunda de l’illa de La Gomera perquè tot sortís a la perfecció. I així va ser!

El grup, format per 28 companys i companyes de Tenerife, s’ho va passar d’allò més bé durant els tres dies intensos de senderisme a la tercera illa més petita de les illes Canàries, que destaca per les escarpades muntanyes volcàniques amb nombrosos senders.

Primera presa de contacte

El dimecres 13 de setembre van arribar amb vaixell al port de Vueltas, a Valle Gran Rey. Allà, un autobús els va portar fins a l’inici de la primera excursió: la cascada d’Arure. La major part de la ruta transcorre a la vora de la mateixa llera que recorre el barranc, i no són poques les ocasions en què cal creuar d’una banda a l’altra ajudant-se de còdols o d’un grapat de joncs ben posats. Després de l’excursió, van refer forces en un restaurant típic a la platja.

Senderisme, festes populars i potatge típic

L’endemà van sortir de Chipude, on s’allotjaven, per fer la ruta fins a Alajeró. Es tracta de la segona etapa de pelegrinatge al Camí de Santiago entre Volcans a La Gomera, que passa per l’Ermita de Nuestra Señora del Buen Paso. Coincidia que aquest era el dia de la Bajada de la Virgen del Buen Paso, una de les festes populars de referència a l’estiu de La Gomera. Durant les festes en honor a Nuestra Señora La Virgen del Buen Paso, abandona el santuari per visitar l’Església del Salvador al casc antic del municipi (Ajuntament d’Alajeró). Els nostres companys i companyes es van unir a la baixada, i per la tarda s’ho van passar d’allò més bé ballant a la plaça del municipi, on va tenir lloc un gran ball amenitzat pel Grupo Acorde i Fernando Martín. Més tard els esperava Sonia, al seu preciós hotelet, amb un “potaje de berros con gofio” (típic de La Gomera) per reposar forces.

Dia de contrastos: del verd al vermell

El divendres es van dedicar a recórrer el parc nacional de Garajonay, amb boscos densos de falgueres i arbres coberts per molsa, declarat espai natural protegit el 1981, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1986, i Reserva de la Biosfera el 2012. A la ruta cap a Las Creces destaca la verdor i els líquens que genera l’elisi constant, que impregna aquests cims d’humitat i frescor, i propicia la miraculosa existència d’aquestes esplèndides i misterioses selves, últims vestigis supervivents dels boscos subtropicals ancestrals que fa milions d’anys van poblar l’àrea mediterrània. Durant la ruta, i tal com explica Ángel, “respirem profundament i recarreguem cos i esperit d’aquesta naturalesa fecunda, així com la retina de les seves meravelloses imatges”. El dia va finalitzar a El Cepo (Agulo), una visita vermella i desèrtica, des d’on van gaudir d’unes vistes majestuoses del Teide, amb la sensació de poder-lo abraçar. Últimes hores de paisatge lunar de La Gomera amb els companys i companyes de la Soci.

Apunta’t tu també a les properes sortides de la secció aquí!