Història Barcelona va organitzar un cicle sobre heretgies medievals que va tenir lloc els mesos de febrer i març. Roser Pàez, delegada de la secció, ens en fa cinc cèntims:
El periodista i escriptor David Revelles ens va proposar una aproximació al voltant de les principals heretgies de l’Edat Mitjana que el Vaticà i, especialment, la Santa Inquisició van perseguir de forma implacable. Una aproximació des d’una perspectiva històrica al context cultural, social, religiós i polític en el qual van aparèixer.
Una definició de l’heretge: és aquell que escull una opció espiritual diferent de la fe considerada justa o verdadera, compartida per la comunitat i defensada per l’Església. L’Edat Mitjana va ser l’època de les heretgies per excel·lència, mil anys de cismes de l’Església. Durant tot aquest període s’inclouen múltiples dissidències anomenades “heretgies”: teològiques a Bizanci (segles IV-VII); valdesos i càtars (segles XII-XIII) al sud de França i hussites a Bohèmia (segle XV). Va ser allà precisament per l’expansió del cristianisme, ja que era una zona desenvolupada culturalment, i per tant amb més capacitat de reflexió/especulació teològica. Factor fonamental d’aquestes “discussions bizantines” on es qüestionava la naturalesa divina vs. humana de Crist i el misteri de la Trinitat, segons defensaven els arrians.
També vam analitzar l’Ordre del Temple, i vam descobrir-ne els orígens (la devoció feta espasa), ritual i simbologia. Nascuda el 1119 per protegir els peregrins que anaven a Terra Santa, vam descobrir la seva llegenda negra i la visió de les seves petjades a Espanya, i concretament a Catalunya.
D’altres moviments herètics com el càtar, sorgit al sud de França (s. XII). Aquests rebutjaven l’autoritat de l’Església catòlica i practicaven rituals i sagraments propis. Com és el cas dels hussites (actual república txeca) liderats per Jan Hus (s. XV). Aquests reclamaven una reforma de l’Església catòlica. La celebració de la missa en llengua vernacla i la comunió sota les dues espècies (pa i vi).
Fraticelos, apareguts en el segle XIV a Itàlia. Crítics amb la riquesa i corrupció de l’Església catòlica, advocant per la reforma i el retorn a la puresa original del cristianisme.
Un cicle que ens ha brindat una excel·lent oportunitat per analitzar i aprofundir en aquests moviments religiosos contraris a la doctrina oficial de l’Església catòlica durant l’Edat Mitjana. Tenint en compte que, en el seu moment, qüestionar l’ortodòxia religiosa o els seus representats era sinònim d’amenaçar l’ordre social i, per tant, la supervivència de la Cristiandat. Un exemple modern seria la maçoneria.
Tres sessions que van despertar molt interès entre els associats i que amb les explicacions i l’extensa bibliografia recomanada per Revelles, ens ajudaran a entendre molt millor aquells temps tan convulsos de la història!