La secció d’Història Barcelona ha visitat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, com a cloenda del cicle sobre “Cartografia, mapes i eines per interpretar la història”, en què el professor David Revelles ha impartit també tres conferències sobre l’estudi, la concepció i la difusió dels mapes al llarg de la història.

Ens ho explica Roser Pàez, delegada de la secció:

Gràcies a les explicacions d’alguns tècnics del centre, ens vam endinsar en la història singular d’aquest edifici, seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a Barcelona.

L’edifici es va construir l’any 1929, projectat com a pavelló de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (“la Caixa”) per a l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquell mateix any.

Obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol, es va fer servir com a Hospital de Sang a l’inici de la Guerra Civil. Cal destacar, com a fita mèdica, l’impuls que el Dr. Frederic Duran i Jordà va donar tot creant el primer servei de transfusions de sang de la història com a sistema de laboratori.

Després d’anys d’abandonament, l’edifici fou rehabilitat i remodelat per albergar l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

En el projecte de reforma es va aprofitar l’estructura original, els artesanats i el gran vestíbul amb l’escala principal. També l’espectacular nau central de 20 metres d’alçada amb la claraboia en la qual s’hi van introduir forjats, un saló d’actes subterrani i es van agençar les naus laterals.

Les seves funcions estan relacionades amb les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya. Una plantilla de més de 300 treballadors impulsa també actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol.

Des de 1984 la seu es troba en l’emplaçament actual, el passeig de Santa Madrona, 45 (situat dintre del recinte del parc de Montjuïc).

Tota una descoberta per a la majoria dels associats que el vam visitar!