Va tenir lloc a la sala de conferències de la seu social de la Soci, la sessió corresponent al Cicle d’Història de la Música, a càrrec del musicòleg, Joan Vives, sota el títol: L’afinació, les tonalitats i els temperaments, de Bach a Beethoven.
Escriu la crònica, la delegada d’Història Barcelona, Roser Pàez:
Hem d’agrair al professor d’història de la música i divulgador musical Joan Vives que ens acompanyi des de fa algunes temporades a la secció d’Història.
El mestre ens endinsa en el fascinant món de la música clàssica. En els últims temps hem pogut gaudir de les seves conferències amb relació a obres de compositores com: Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, o compositors com Frédérik Chopin o Felix Mendelssohn Però la conferència del passat mes de febrer, sens dubte, va ser tot un repte. Mostrar-nos els secrets del com i per què de l’afinació, els diferents temperaments i quina repercussió tenen les diferents tonalitats en el caràcter expressiu de les diferents obres, particularment entre el s. XVII i meitats del s. XIX.
Ens va parlar del diapasó com a referent per a l’afinació a partir del segle XIX fins a arribar a els 440 Hz o vibracions per segon actuals, freqüència corresponent a la nota la natural, utilitzada per regular i ajustar veus i instruments. Ens va destacar quatre temperaments principals emprats en la història de la música al darrer mil·lenni (Igual, just, pitagòric i mesotònic) de característiques sonores lleugerament diferents, els quals vàrem tenir l’oportunitat de descobrir i comparar durant la sessió.
També vam tenir l’ocasió d’escoltar algunes audicions musicals explicatives i comparatives de compositors tan rellevants com Mozart, Beethoven, o Bach, en diferents tonalitats, utilitzades unes o altres amb la idea d’expressar les diferents formes d’afectes, sentiments i les emocions en cadascuna de les seves composicions. Així la tonalitat Re menor és utilitzada en la creació de música sacra (un to devot, tranquil, solemne…). Fa major, to pastoral. Mi Bemoll Major, transmet alegria, optimisme. (per exemple, Els sonets de Mozart). La tonalitat Do menor, utilitzada per Chopin en la seva composició, La Patètica, o la tonalitat Sol Menor, que reflecteix desànim o desesperació, el to dels laments, molt comú en les cantates fúnebres.
Una sessió pràctica i molt interessant on en Joan Vives, va donar una sèrie de pautes per entendre i facilitar l’òptima escolta als associats melòmans de la secció, que cada vegada són més nombrosos.
