El 21 de maig, dins del Cicle de Música organitzat per Història Barcelona, el professor Joan Vives ens va transportar a l’excelsa obra de compositor Giacomo Puccini, (Lucca, 22 de desembre de 1858 – Brussel·les, 29 de novembre de 1924) considerat entre els més grans compositors d’òpera del segle XIX i principis del XX. La delegada de la secció, Roser Pàez, ens fa un resum de la sessió.
Creador dels conceptes de música que regiran el cinema durant el segle XX, va desenvolupar els recursos politonals, la tonalitat o l’atonalitat per dotar de més dramatisme les seves obres. Va ser un dels pocs compositors d’òpera capaços de fer servir brillantment les tècniques operístiques alemanya i italiana. Se’l considera el successor de Giuseppe Verdi. Algunes de les seves melodies, com “O mio babbino caro”, de “Gianni Schicchi”; “Che gelida manina”, de “La bohème”, i “Nessun dorma”, de “Turandot”, formen part avui dia de la cultura popular.
El professor Vives, ens va situar l’artista a la seva època, nascut en una família de músics (els Puccini van ser durant generacions mestres de cambra del Duomo, catedral de Lucca). Després d’haver perdut el seu pare a l’edat de cinc anys, va ser enviat a estudiar amb el seu oncle Fortunato Magi.
La seva primera òpera va ser “Le Villi” (1884) a la qual va seguir “Edgar” (1889). El seu primer triomf, “Manon Lescaut” (1893). Anys més tard va compondre “La bohème” (1896), “Tosca” (1900), “Madame Butterfly” (1904), “La fanciulla del West” (1910), “La rondine” (1917), “Il Trittico” ( 1918) i la inacabada “Turandot”, que a la mort del compositor va ser completada per Franco Alfano el 1926 i per Luciano Berio el 2002.
Tot i que només va crear aquestes dotze òperes (compreses tres en un acte que componen “Il Trittico”), les seves obres s’han assentat als repertoris dels teatres lírics de tot el món.
Puccini, a més, va escriure altres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprici simfònic, dos preludis simfònics i tres minuets per a quartet de corda.
Aquest compositor es va dedicar de manera gairebé exclusiva a la música teatral i, al contrari dels mestres de l’avantguarda noucentista, va escriure sempre pensant en el públic, cuidant les representacions i seguint-les a les gires pel món.
Sens dubte, una oportunitat per als membres de la secció, de la mà del professor Vives, de conèixer més a fons el mestre i la seva obra, així com rendir-li el nostre petit homenatge, amb motiu dels 100 anys de la seva mort.
