Un grup de tretze companys i companyes de Montaña Madrid han passat una setmana gaudint dels Pirineus. Aquest any, han triat Andorra, per descobrir novament la bellesa de les seves valls, llacs i cims.

Cándido del Castillo, delegat de la secció, ens explica com ha anat l’activitat.

Vall d’Incles
Tot i el mal temps que ens va fer, vam realitzar pràcticament el programa previst: cinc excursions de gran bellesa. El primer dia, amb pluja i boira durant tota la jornada, vam recórrer la preciosíssima vall d’Incles. Tot i la pluja, podem apreciar la bellesa de la vall amb els rododendres i els brucs florits, el camí de muntanya té algun pas amb ajuda de cadenes molt a prop ja del refugi i l’estany de Juclà, el més gran d’Andorra, que ens sorprèn per la seva bellesa entre la boira i amb alguna gelera a la vora. Teníem previst arribar fins al coll Juclà i de l’Alba, però la boira es va apoderar dels cims i vam decidir entrar al refugi per assecar-nos una mica, prendre un brou calent, i després de descansar una estona vam iniciar la tornada als cotxes. Pugem més de 500 m de desnivell.

Vall del Madriu
La segona jornada, amb mala previsió de temps, anem a la vall del Madriu, una de les poques valls intactes d’Andorra, iniciem l’excursió a l’aparcament de la plana d’Engolaster a 1.385 m d’altitud, el camí coincideix amb el GR 11 i recorre la vall en pujada continua passant primer pel refugi de la Font Verda a 1.873 m d’altitud, on es queda part del grup. Els altres continuarem pujant fins a la cota 2.000, a la següent cabana, i baixarem a dinar, cap a les dues, a la Font Verda. Vam completar la jornada visitant el llac d’Engolaster, on va caure una forta tempesta.

Pic de Casamanya
El tercer dia pugem al pic de Casamanya, de 2.741 m d’alçada, des del coll d’Ordino (1.980 m). Des del principi fem dos grups, al primer anem vuit i pujarem fins al pic, els altres cinc van més a poc a poc i es quedaran al coll. El corriol és molt exigent, amb una gran inclinació per una corda molt aèria que ens fa, malgrat l’esforç, gaudir d’unes vistes espectaculars amb les valls de la zona est d’Andorra, coronades de cims nevats a la nostra dreta, i per l’oest les valls de Comapedrosa i la pica d’Estats, una preciositat d’excursió que es corona en assolir el cim amb unes vistes bellíssimes dels tres cims que té el Casamanya, apareixent i desapareixent entre la boira. Un luxe d’excursió que compensa amb escreix l’esforç.

Vall de Ransol i Soldeu
La quarta jornada té molt mala previsió de temps, amb pluges a partir de les onze del matí. Un grup de vuit ens dirigim cap a la vall de Ransol per pujar fins on ens deixés la boira. Els altres cinc es van quedar a Soldeu per fer un recorregut partint des del mateix hotel Himalaia.

A la vall de Ransol partim des de la Coma de Ransol (1.950 m) cap a tres quarts de deu i vam anar recorrent la vall pel sender que puja cap al pic de la Serrera i que va paral·lel al riu Ransol. Ens va descobrint una vall molt bonica, plena de colors verds, grocs i morats, mentre el riu es va estimbant per grans cascades i ens envolta amb el soroll de les aigües estimbant-se.

En només hora i mitja, arribem al primer estany de Ransol (2.440 m), una preciositat de llac amb grans geleres al voltant que baixen pels vessants de la vall fins a la riba de les aigües de tons blavosos. Parem per menjar alguna cosa i continuem pujant fins a descobrir el segon estany de Ransol, la superfície gelada del qual en diferents graus li confereix una bellesa que ens sorprèn i ens alegra. Són més de dos quarts de dotze, comença a nevar mentre baixa una boira que amb prou feines ens deixa veure res per sobre nostre. Decidim deixar de pujar i fer una circular a la vall fins que ens topem amb unes grans plaques de pissarra mullada en un sender molt inclinat i perillós que ens fa tornar sobre els nostres passos, després de creuar diverses geleres, i acabem als cotxes pel mateix camí on hem pujat cap a les 14.30 h. Una altra jornada de mal temps i gran bellesa.

Vall de Comapedrosa
La cinquena i última jornada, amb bona previsió de temps, la fem servir per anar els tretze a la vall de Comapedrosa, a la zona d’Arcalís a l’altra banda d’Andorra. Vam fer dos grups, de vuit i cinc, i vam partir des de l’aparcament del parc de Comapedrosa (1.575 m).

Un grup té com a objectiu pujar al refugi. L’altre grup tenim l’objectiu de pujar primer fins al refugi de Comapedrosa i l’estany de les Truites (2.250 m) i continuar pujant fins al llac Negre gelat de Comapedrosa (2.640 m). Al grup se’ns ha unit l’Antonio (guia de muntanya professional, resident a Andorra) i l’Antón, coneguts de Damián i que pescaran a l’estany de les Truites.

El camí segueix el GR 11 i és preciós, però molt dur per la seva gran inclinació. Els 675 m de desnivell fins al refugi per aquest tipus de sender de muntanya es fan molt durs i fa que quatre del primer grup es quedin al refugi mentre els altres quatre continuem cap al llac Negre a una hora més de pujada i uns altres 400 m més de desnivell. Al final faríem gairebé 1.200 m de desnivell a més de 15 km.

El llac Negre gelat cobreix el fons d’un circ glacial als peus del pic Comapedrosa, que amb els 2.932 m d’alçada és el pic més alt d’Andorra i que se’ns ofereix molt assequible, però el circ i la pujada és tota per neu i no portem grampons per emprendre’l. Ens conformem amb gaudir del circ glacial cobert de neu i envoltat de pics espectaculars a la nostra vista, mentre parem a dinar cap a les 14 h.

Mentre dinem se’ns uneixen l’Antonio i l’Antón que venen del llac i continuen cap al llac Negre, mentre nosaltres iniciem la baixada des del primer llac on som.

Quan arribem al refugi, el primer grup ha iniciat la baixada i els altres anem baixant més tranquils fins als cotxes, on arribem cap a les sis de la tarda. Una jornada dura per a tothom i espectacular pels paisatges.