Després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial i l’abdicació del kàiser Guillem II, el gener de 1919 es va proclamar la República de Weimar, la primera democràcia parlamentària alemanya. Una proposta basada en la raó, la democràcia i la igualtat.

Els integrants del grup vam poder constatar com l’exposició utilitza diferents llenguatges museogràfics com són les obres d’art, les escenografies, els muntatges audiovisuals i els dispositius participatius. Tot això per recrear l’ambient de l’època i sentir-nos traslladats als anys vint.

De la mà de la guia vam fer un repàs a les diferents avantguardes artístiques com l’expressionisme, el dadaisme i el surrealisme que van sorgir amb força com a rebuig a les normes estètiques tradicionals, en utilitzar formes i llenguatges radicals per qüestionar les estructures socials i culturals establertes.

Cal destacar també el paper de les dones. Elles van ocupar espais que fins aleshores els havien resultat inaccessibles: a la ciència, a l’acadèmia, a la política i al dret. Va ser la primera democràcia amb sufragi universal, amb dret a vot de les dones en un país europeu industrialitzat.

Pel que fa a la música, també hi va haver novetats. Aquest període va comportar l’exploració de noves vies de desenvolupament, on es va buscar retornar al so, experimentar amb diferents escales i fer servir el llenguatge matemàtic per a la notació musical. No obstant, la música dels antics mestres com Beethoven, Brahms i Mahler va continuar exercint una influència considerable sobre molts músics. A la República de Weimar van conviure l’atonalitat, el jazz, el cabaret i la música clàssica, provocant un divers ambient musical.

Aquesta exposició ens va permetre conèixer a fons aquest període, amb una visió transcendental, en què van destacar figures com Thomas Mann, Käthe Kollwitz o Otto Dix.

La República de Weimar va fer trontollar molts conceptes abans inqüestionables a la societat alemanya com els rols de gènere, la música o la noció d’autoritat, així com la lluita obrera, l’arquitectura, la física quàntica, l’estètica i fins i tot la tècnica com a expressió artística. Tot això subjecte a una revisió crítica i renovadora. La incertesa va esdevenir l’esperit de l’època i el canvi de paradigma va obrir les portes a la nostra manera actual d’entendre la realitat.

La República de Weimar (1919-1933) va estar marcada per tensions i un tràgic final, però moltes de les seves idees i debats, i l’herència de la seva creativitat desbordant, segueixen vius avui dia.

Una exposició magnífica que no t’has de perdre!

Roser Pàez
Delegada d’Història Barcelona