El dissabte 11 de gener, Los Otros, de Música Moderna Madrid, va participar en un concert solidari a benefici dels afectats per la DANA de València. José Raúl Reina, un dels membres del grup, ens explica com va anar la jornada.
“Somos Los Otros, my friend!”, repetíem emocionats ballant al ritme d’AC/DC quan el Festival Solidari de Música i Dansa celebrat a Robledo de Chavela en suport als afectats de València tocava al final.
Els objectius principals dels organitzadors s’havien aconseguit: recaptar fons per a la fundació World Central Kitchen del cuiner José Andrés, i entretenir el públic amb diverses actuacions.
Matí de varietat
Durant el matí, el Teatre Municipal va acollir actuacions de la Banda de Música Municipal, el cor d’adults, un grup folklòric, batucada i la soprano Cecilia Lavilla Berganza.
La tarda continuaria amb més actuacions fins al tancament del festival.
Los Otros en acció
Los Otros, és a dir, “l’altra” banda de rock de la secció de Música Moderna Madrid, està composta per Alberto, Juan Carlos, Luis, José Raúl i Víctor, nou baixista a “estrenar” en aquest esdeveniment.
En les hores prèvies, durant la prova de so i en el dinar al qual van venir diversos companys de CaixaBank, tots nosaltres (Los Otros) ens sentíem inquiets i intranquils. Es notava a l’ambient. Tancaríem un llarg festival, darrere d’un prolífic cantautor, un grup de jazz, i una banda de funk metal amb equips professionals, taula digital, sense fil, wifi propi… Uf, anivellada!
I nosaltres, (o sigui…) amb el nostre repertori recompost a correcuita per la incorporació de Víctor, gairebé sense assajos a causa del Nadal i, això sí, amb les nostres relluents camises blanques de la sort i les nostres ganes, i quines ganes!
El festival a la tarda incrementava la qualitat i el públic gaudia amb aplaudiments, rialles, llums, fum, jazz i rock metal fins que finalment va arribar la nostra hora.
El miracle del rock
El nostre repte després dels vuit grups? Sorprendre i enganxar-los, perquè no s’escapessin. Així, amb certa inseguretat i molta il·lusió es va obrir el teló.
“Sweet Caroline” i “Tush” van donar pas a “Walk of Life” i, amb ella, va passar el miracle: la connexió amb el públic.
Inesperadament, els assistents es van aixecar de les butaques i van començar a ballar fins i tot als passadissos. Des d’aquell moment, tot el repertori va ser ballat i taral·lejat. “Corazón espinado”, “La flaca”, “Corazón de neón” i altres van ser corejades animadament. Mentre tocàvem, Los Otros ens miràvem sorpresos i somrients.
Amb “Highway to Hell” va arribar el moment àlgid quan tots cridem la nostra tornada: “Somos Los Otros, my friend!”.
Encara vam poder ballar dos bisos extres sol·licitats: “Maneras de vivir” i “Dispárame”. Es va fer tard, però va valer la pena.
Ajudar, ajuda
El resultat, més enllà de la diversió, han estat els donatius i l’ajuda que suposa. A destacar i felicitar els organitzadors que van superar les expectatives en gestionar tantes agrupacions i mitjans tècnics necessaris.
La Soci va estar allà amb els companys assistents i, com no, amb Los Otros en acció.
