Ens ho explica, fil per randa, Roser Páez:

          El llibre comentat va ser “L’habitació de Nona, obra guardonada amb el Premi Nacional de Narrativa (2016). Va ser un veritable plaer comptar amb aquesta escriptora que ha esdevingut una de les contistes més estudiada i prestigiosa del país de les darreres dècades.

          Gènere el del conte que amb anterioritat es considerava menor que la novel·la, però que gràcies a alguns escriptors com José María Merino, Juan José Millás, Javier Marías o Enrique Vila-Matas, entre d’altres, ho han aconseguit posar on correspon.

          Cristina Fernández Cubas combina en els seus relats allò misteriós, enigmàtic i sorprenent. Té la gran facilitat de submergir el lector en la història gràcies al ritme, la intensitat i la creació d’una atmosfera adequada. Dota els seus contes d’un llenguatge i una estructura al servei de la història, com ella mateixa afirma “en general, situo els meus contes en escenaris quotidians, perfectament reconeixibles, on, en el moment més impensat, apareix un element pertorbador…

          I, efectivament, els sis relats que componen el llibre, la ressenya dels quals podeu llegir al final d’aquest butlletí, estan plens de situacions inquietants, de voltes de rosca i de somnis convulsos, que en molts casos es converteixen en malsons.

          Cubas beu dels contes orals que va escoltar a la seva infància, i en tots els seus relats maneja amb absoluta llibertat el temps i l’espai, i aquí faig referència a la seva obra, ‘Coses que ja no existeixen’, en què afirma que “va ser un pols amb la memòria, una aventura”. El llibre va rebre en el seu moment un premi de contes, però el veritablement premiat en aquest cas, va ser “la realitat” de la qual ella va ser testimoni a la seva vida la qual, de vegades cedís la paraula a tercers per compondre-la.

          Entre els seus personatges no hi falten els que amaguen piscologies confuses o cruels, fins i tot habiten mons paral·lels, com seria el cas de ‘L’habitació de Nona’. Tota una lliçó de narrativa que va delectar el grup i que, sens dubte, va convertir la sessió en una trobada memorable.