La secció Història Barcelona segueix amb el seu cicle interessant sobre Història de l’Art, impartit per la professora Carmen Vivas. La segona sessió va versar sobre el llegat urbanístic de l’antiga Roma. Ens ho explica, de pe a pa, la delegada de la secció barcelonina, Roser Páez:

          Si la primera conferència del cicle va versar sobre El concepte de la bellesa a l’antiga Grècia, a la sessió següent vam tenir l’oportunitat de recrear-nos amb relació a Les grans obres i l’urbanisme del llegat de l’imperi romà.

          Durant la conferència, repassem algunes de les manifestacions artístiques més rellevants. Obres arquitectòniques i d’enginyeria construïdes per tot el territori del vast imperi. Obra civil representada per l’extensa xarxa de camins, ponts i aqüeductes, molts dels quals perduren fins als nostres dies: basíliques (ampli espai tancat ubicat als fòrums de les ciutats importants, on es realitzaven activitats judicials i comercials. Després de la caiguda del imperi romà, aquesta tipologia donarà lloc a les esglésies cristianes) circs, termes i arcs de triomf.

          Tant l’art com la cultura romana van rebre la influència de la civilització etrusca i grega. Molts dels artistes que treballaven a Roma eren grecs i els col·leccionistes adquirien o feien copiar escultures d’aquest origen. Pioners en la utilització de l’arc de mig punt i com a derivació, la volta de canó corregut i la cúpula.

          Carmina Vivas ens va alliçonar sobre la màxima esplendor d’aquesta civilització que va recaure sota el regnat d’August, l’any 27 aC. del qual vam poder veure projectada una escultura en honor seu, reconstruïda en policromia, com era originàriament i que el pas del temps ha provocat la pèrdua de color, cosa que sens dubte ens sorprèn encara.

          També ens va mostrar la feina del formigó en algunes construccions i la incorporació del disseny d’amplis espais interiors. Entre ells, les domus romanes (cases de famílies adinerades) i alguna reconstrucció d’interiors.

          Una conferència que ens va ajudar a entendre l’obra arquitectònica i artística d’aquesta civilització els vestigis de la qual encara conservem i que gràcies al seu estudi podem arribar a comprendre la importància que va tenir, tenint en compte que en el moment de màxima expansió va arribar a abastar-ne més de 7 milions de quilòmetres quadrats, ja que incloïa els territoris al voltant del mar Mediterrani, gran part d’Europa, cap al nord, i part de l’Àsia menor, des del Mar Negre fins al riu Tigris a la Mesopotàmia asiàtica.