Història Barcelona, ​​amb Roser Pàez al capdavant, va organitzar una nova conferència amb la professora Carmina Vivas. Una oportunitat per conèixer i analitzar la vida i l’obra d’aquest pintor que va utilitzar la natura com a referent sensorial i va saber dotar-la d’un caràcter transcendental. Paisatges encara reconeixibles i que es poden trobar a les terres d’Antepomerània que envolten Greifswald, ciutat que va veure néixer el pintor el 5 de setembre de 1774. Antepomerània pertanyia en aquell moment a la corona sueca, va passar a mans de Prússia. Actualment pertany a Alemanya, abocada al Bàltic al nord-est del país, propera a la frontera de Polònia.

Friedrich va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca, llavors una de les acadèmies més modernes de l’època. Tot i pintar buidatges de guix d’escultures clàssiques, es va formar més com a dibuixant que com a pintor.

Durant la sessió vam analitzar algunes de les seves pintures, especialment la titulada “El caminant sobre el mar de boira”, una de les obres mestres del romanticisme. Un caminant d’esquena, que intenta diluir l’individu al “tot còsmic”. Una manera d’atreure l’espectador a l’interior del quadre, col·locant-lo al mateix lloc de la figura per permetre’ns apreciar el fenomen natural, amb tant de mestratge que la fisonomia del personatge no distregui l’atenció del paisatge. Altres pintures, el tema de les quals és l’Illa de Rügen, on el pintor va percebre la grandositat del paisatge, dibuixant i pintant els seus extensos prats, camps de colza i les solitàries platges de sorra blanca, abocades a una costa escarpada. Aquests elements oferien al pintor un recurs compositiu per expressar els seus estats d’ànim.

Educat segons la confessió protestant de la família, va passar a ser un lliurepensador en la seva etapa adulta. La mort de familiars propers al llarg de la seva infància li van induir la condició introspectiva i depressiva de Friedrich, que sens dubte el van influir en la composició de les seves obres.

Carmina també ens va comparar l’obra d’un altre artista, René Magritte (surrealisme), que s’hi assembla en la utilització de figures que, o bé es mostren d’esquena, o bé sense rostre.

Una oportunitat única per endinsar-nos en el treball d’aquest artista sobre el qual, l’any passat, amb motiu de la celebració de 250è aniversari del seu naixement, es va organitzar una exposició monumental a la ciutat de Berlín.