En Quim Manau és el delegat de la secció Caminants Lleida, l’amfitriona de la Trobada Nacional de Caminants i Senderistes de la Soci, que té lloc durant la primera setmana d’octubre a Lleida…

Quin és l’objectiu de la Trobada?

Quim: A la darrera trobada de delegats del 13 de maig, va sortir el dubte de si només es podien fer trobades nacionals de les seccions on hi ha competició. Futbol, golf, etcètera. Així que vaig proposar de fer una sortida nacional de caminants i senderistes. L’objectiu es donar un punt de inici per a trobades nacionals de tot tipus de seccions. Participació versus competició.

A l’hora de preparar les etapes que fareu, que has tingut en compte?

Quim: El més important es la major participació, no la major dificultat. Ja no estem per pujar l’Aneto, estem per compartir camins i paisatges. Vivències, bon rotllo i bona cuina.

Les etapes son assequibles o exigents?

Quim: Son cinc rutes diferents amb dificultat diversa. Tres: Lleida, el canal d’Urgell i l’estany Llong, assequibles. Dues, les de la Vall d’Aran, tenen una dificultat mitjana, però ho compensarem amb la ajuda d’un ‘taxi escombra’. La participació preval, sempre, per davant de la dificultat.

Caminants i Senderistes, teniu molt bona acollida?

Quim: Caminar, desprès de respirar, menjar i dormir, es una acció natural del esser humà. Es posar un peu davant de l’altre per anar d’un lloc a un altre. Si afegeixes la companyia entres en la perfecció.

Caminant es fa exercici, ens connecta amb l’entorn, es gaudeix del paisatge i es fa Soci… Explica’ns què és per a tu el senderisme?

Quim: Fa 44 anys vaig entrar a “la Caixa”. Des de aleshores, soc de la Soci i he participat el més activament possible es a dir sent delegat de seccions. Soc de Lleida, de la Catalunya interior amb planes, valls, pre Pirineu i alt Pirineu… Caminar per aquests entorns sempre ha estat per mi un mitjà de connectar amb la natura i amb el planeta.

Una manera de retrobar-se…

Quim: En els grans entorns com l’alta muntanya ets conscient de lo minúscul que es l’esser humà. Fa molts anys un company va dir que li agradava l’alta muntanya per que es trobava més a prop de Déu… En fi, és una meva opinió….

Quan fa que camines amb la Soci?

Quim: Amb els 17 anys d’història de la Secció de Caminants Lleida hem passat de fer rutes de 25 a 30 quilòmetres a les de 12 a 14 per dia. Com es fàcil de comptar, vam començar tots actius, i ara pràcticament som tots ‘jubiletes’, però amb seny.

Quin tipus de rutes t’agraden més?

Quim: Com ja he comentat abans, no es tracta de pujar l’Aneto, es tracta de caminar en i amb bona companyia. Durant aquest temps hem fet dos ‘Caminos de Santiago’, el GR99 del Camí de l’Ebre, el canal de Midí, les ‘levades’ de Madeira, la volta a Menorca, la Bretanya Francesa, Suïssa en el nostre desè aniversari i la Ruta del Danubi, que no hem pogut acabar per la pandèmia. En total, sumem 186 sortides…

Caminar i fer de delegat…

Quim: A propòsit, vull aprofitar per donar les gràcies als companys que m’han donat suport, ja que sense la seva assistència cap sortida hagués tingut sentit. En les sortides de més d’un dia, si l’horari ho permet fem visites culturals per conèixer els llocs per on hem passat. Darrerament també hi afegeixo alguna sorpresa per donar una mica de ‘xispa’ a les sortides. Ens fem grans i cal experimentar noves ‘sensacions’…