Gràcies a aquesta exposició de CaixaForum Barcelona, amb col·leccions del Museo del Prado, el grup d’Història Barcelona de la Soci, encapçalat per Roser Pàez, va tenir l’oportunitat d’endinsar-se en la pintura espanyola del segle XIX a través del retrat.
En l’àmbit del poder, les imatges representades anaven des dels reis i papes, fins a presidents de la república. Especialment destacables són els estudis preparatoris de Francisco de Goya per executar el gran retrat de la família de Carles IV.
Pel que fa al descobriment de la infància, van poder copsar els petits encarnant valors com l’espontaneïtat, la tendresa i l’amabilitat.
La imatge de la dona cobra protagonisme en aquest moment històric. A més d’aristòcrates i burgeses, també es representen dones de classes baixes, així com d’altres ètnies. A destacar, l’“Índia del camp”, d’Esteban Villanueva y Vinarao, imatge amb què s’il·lustra aquesta exposició. En el cas dels homes, es representaven amb vestits associats a la Il·lustració, i posteriorment es donarà pas a formes de representació més sòbries. Els artistes també mostren personatges de classes humils o d’altres ètnies. En aquesta línia van podem observar una aquarel·la de José Tapiró i Baró, artista que va viure a Tànger i que va pintar “Parache, el ballarí”, una obra d’una increïble minuciositat.
I és que el retrat es converteix en una reflexió de l’artista sobre si mateix. Destaca l’autoretrat de Francisco de Goya, així com una escultura d’un homenatge tardà a Goya per part de l’escultor Mariano Benlliure. Peça molt coneguda entre el públic, per ser l’origen del guardó que s’atorga anualment per part de la Acadèmia, als millors professionals del cinema espanyol.
Pel que fa a l’estudi de l’artista del segle XIX, la pràctica pictòrica propicia el gust per la representació dels ambients de treball, d’aquí la representació dels estudis dels artistes. Significativa la manera de representar-se el pintor, acompanyat algunes vegades per amics que observen la seva obra, com a “Fantasia sobre Faust”, de Mariano Fortuny. Es representa en l’estudi de Francisco Sans i Cabot a Madrid, i és un homenatge al pianista del moment: Joan Bautista Pujol.
Val la pena remarcar que aquesta és la primera mostra que s’organitza a Espanya dedicada monogràficament al retrat en aquell segle en totes les manifestacions i tècniques: pintura, escultura, medallística, miniatura, aquarel·la, dibuix, aiguafort, litografia i fotografia.
Una exposició que va fer la delícia dels assistents, que viatjarà a altres ciutats de la península i que t’animem a visitar!
