El Club de Lectura organitza regularment trobades amb els autors de les novel·les que llegeixen, per comentar-les en grup i amb aquests convidats tan especials…

          De l’última visita de què tenim constància, ens en fa ‘cinc cèntims’ la nostra companya Rosa Páez:

          Ens visita l’escriptora Sandra Freijomil (Barcelona 1975) per parlar del seu últim llibre, ‘Les mares no abandonen’. Llicenciada en filosofia per la UB i autora de diversos relats guardonats, entre els quals també cal destacar, ‘La forma de les paraules’.

          D’aspecte tímid i introvertit, ens va desgranant els secrets de la seva novel·la, Les mares no abandonen (editorial Univers). Una història plena de profunditat psicològica i de sentiment en la major part dels personatges que conformen el relat. Fraseig curt i paraules entenedores.

          És evident que avui dia no està gaire ben vista l’auto ficció i ningú del club ha volgut furgar en la intimitat de l’autora per saber si la novel.la és el resultat de la pròpia experiència.

          Però estic segura que sense tenir el important coneixement filosòfic (bastant infravalorat en la actualitat) i sense haver estat neta, filla i mare, deu ser molt difícil reflectir uns sentiments tan aclaparadors i profunds.

Musicalitat en el text

Ja ho deia Truman Capote: “Per a mi, el major plaer de l’escriptura no es tant el tema de que es tracti, sinó la música que fan les paraules”. Sens dubte, la novel·la de la Sandra també aporta una gran dosi de musicalitat que, m’atreviria a dir, que en certs moments, sona quasi celestial.