La secció d’Història Barcelona continua amb les conferències sobre les grans joies de la història de l’art. En aquesta ocasió, la professora Carmina Vivas va parlar sobre “El sant sopar”, de Leonardo da Vinci.
Una sessió molt interessant entorn a una de les pintures més famoses de l’art europeu. Leonardo da Vinci (Anchiano, Itàlia, 1452 – Amboise, França, 1519) la va realitzar el 1494 per ser allotjada al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie (Milà). Representa l’últim sopar amb els dotze apòstols, concretament el moment posterior a què Jesús anunciï que un d’ells el trairà. Durant la sessió vam poder apreciar, amb detall, la seva destresa utilitzant la disposició dels personatges, la perspectiva i el tractament del moviment. Tot un desplegament d’acció, emoció i tensió dramàtica que l’artista atorgà al conjunt, dotant d’una certa teatralitat al context. En algunes figures destaquen el propi gest, incredulitat, escepticisme, atordiment, inclús ira.
L’obra va ser encarregada com a part d’un pla de renovació de l’església i els edificis del convent pel mecenes de Leonardo, Ludovico Sforza, duc de Milà, tal com demostren els escuts ducals pintats a les tres llunetes del sostre. El fet d’estar pintat amb materials que permeten alternacions regulars, la varietat de factors ambientals i els danys ambientals i intencionats, al segle XXI queda poca part de la pintura original malgrat els nombrosos intents de restauració (l’últim, el 1999).
Vam poder apreciar les dues còpies primerenques d’“El sant sopar”, que se suposa que són obra dels ajudants de Leonardo. Ambdues gairebé de la mida de l’original i han sobreviscut amb una gran quantitat de detalls originals encara intactes. Una, de Giampietrino, que es troba a la col·lecció de la Royal Academy of Arts, Londres, i l’altra, de Cesare da Sesto, instal·lada a l’església de Sant Ambrosi de Ponte Capriasca, Suïssa. Una tercera còpia (oli sobre tela) està pintada per Andrea Solari (1520) i s’exposa al Museu Leonardo da Vinci de l’Abadia de Tonberlo, Bèlgica.
Un sala plena de gom a gom, on vam descobrir algunes de les peculiaritats d’aquest geni que encarna l’ideal d’home del Renaixement. Un artista versat en multitud de disciplines, tant de l’art com de la ciència, inventor, constructor i pintor. I caldria afegir a l’obra que ens ocupa, entre d’altres, “La Verge de les Roques”, “La dama amb ermini”, o la “Mona Lisa”, aquesta última convertida en una autèntica icona popular.
Una sala plena, per aprofundir en un dels artistes més importants de tots els temps!
Roser Pàez, delegada d’Història Barcelona