Sens dubte, un dels grans de l’art modern és Henri Matisse (1869-1954). Conegut principalment com a pintor, va encapçalar una de les primeres avantguardes, el fauvisme. També va practicar altres disciplines com l’escultura, la il·lustració o el disseny.
A través de les explicacions del guia, vam endinsar-nos en la seva obra. Matisse està considerat un mestre del color; de fet, l’obra d’aquest artista francès reflecteix una concepció totalment innovadora del cromatisme, és el resultat de la seva ruptura amb les normes establertes per representar el món d’una altra manera. Va ser un dels revolucionaris de l’art.
Una oportunitat única on s’han reunit quaranta-cinc obres d’ell que apareixen en diàleg amb d’altres quaranta-nou d’artistes com Braque, Dufy, Picasso, Sonia Delaunay, Le Corbusier o Derain. Alguns són artistes contemporanis d’ell i d’altres posteriors als quals va influir. D’aquesta manera s’explica per què la visió de la pintura de Matisse va ser un lloc de modernitat i influx per a generacions posteriors.
Una de les quaranta-cinc obres de Matisse que s’hi exposen és precisament La Moulade, un quadre que va pintar a Cotlliure, una de les peces amb les quals va marcar el naixement del fauvisme.
L’exposició està dividida en vuit seccions que ens parlen de l’evolució del pintor, des dels bodegons que feia als inicis fins a les obres que reflectien la llum del Mediterrani. També veurem altres evolucions com les dels artistes fauves alemanys i els neoprimitivistes russos fins a la pintura nord-americana que es feia a partir dels anys quaranta del segle passat.
Fins i tot hi ha una secció dedicada exclusivament a artistes femenines on ens trobarem amb Natàlia Gontxarova o Françoise Gilot que ens permet repensar temes clàssics com el nu o les odalisques des d’una perspectiva actual.
L’exposició es tanca amb una recreació dels tallers de Matisse —va treballar a diverses localitats—. Aquí es convida els visitants a què passin a la pràctica ells mateixos inspirant-se en els mètodes del propi Matisse o de Daniel Buren, és una manera d’apropar-nos encara més al procés creatiu i no quedar-nos com a simples espectadors, cosa que els assistents vam gaudir de valent.
Roser Pàez
Delegada d’Història Barcelona